MAY 11TH_EXHIBITION OPENING Architekturforum Zürich

af-z_Raeumlichkeiten-1

Architekturforum Zürich. Photo: Ruedi Walti

Next stop Zurich. This year’s event of the Cities Connection Project connects Zurich and Barcelona. After the celebration of the first encounter in Barcelona in October 2015, now is the turn of Zurich where the exhibitions “_Export BARCELONA. Social Housing in Urban Context” and “_Import ZURICH_Cooperative housing: New Ways of Inhabiting” will open on May 11th at 19h at Architekturforum Zürich.

Each year, the Cities Connection Project (CCP) chooses two European cities to be connected by landmark architecture projects in a dual encounter. The Swiss city of Zurich, with its strong tradition of new models of cooperative housing, and Barcelona have been chosen for this year’s event. The selection of 20+20 works will be exhibited at Architekturforum Zürich and enriched with visits to highlighted housing buildings and other activities open to the general public.

Todo listo para Zúrich

El pasado 20 de abril nos reunimos en bulthaup · bach 7 con algunos de los arquitectos catalanes, para ultimar los detalles del viaje a Zurich. En tres semanas inauguramos las exposiciones _Export Barcelona. Social Housing in Urban Context‪_Import Zurich. Cooperative housing: New Ways of Inhabiting en Architektur Forum Zürich. Os esperamos el 11 de mayo a las 19:00h en el Architekturforum Zürich, Zúrich.

IMG_9934
FotoGrupo

Cities Connection Project no sería posible sin el apoyo de instituciones públicas, fundaciones, universidades así como el patrocinio de empresas privadas. Muchas gracias Gines Gorriz por acogernos un año más.

K5_Zurich District 5

Kreis 5

The city of Zurich officially has 12 urban districts, called Stadtkreis. They are simply numbered from 1 to 12. District 5, known as “Industriequartier”, between the Limmat River and the train tracks leaving Zurich train mainstation hauptbanhof, it contains the former industrial area of Zurich which has gone under a large-scale rezoning to create upscale modern housing, retail and commercial.
District 5 has been undergoing an urban planning process that is transforming it from a monofunctional industrial zone into a mixed function urban district.

Zurich_1

Zurich_2

BADENERSTRASSE 380 en Habitat Futura

Compartimos el artículo publicado en la revista Habitat Futura (2016 vol.60, pág. 22-31), que incluye el proyecto BADENERSTRASSE 380 de Pool Architekten y que forma parte de la selección Import Zurich_Cooperative housing: New Ways of Inhabiting.

“El interés de Zurich por tener un desarrollo sostenible es uno de los ejes principales de su política. El proyecto “Zúrich sostenible” entre 1998 y 2002 puso el punto de partida, que continuó del 2006 al 2010 con el “Ciudad sostenible Zúrich, en el camino a la socidad de los 2000W” y que tiene su horizonte a largo plazo en el 2025. Fruto de esta apuesta de ciudad en ella han surgido en los últimos años brillantes proyectos, tanto de planeamiento como de edificación.”

 

HabitatFutura_1

 

HabitatFutura_2

BADENERSTRASSE 380. Habitat Futura. 2016, vol.60, pág. 22-31.

Más información sobre el proyecto aquí.

 

 

 

‘After the Housing Nightmare’ by Josep Maria Montaner and Zaida Muxí

Today, we reproduce the critic article “After the Housing Nightmare: New players, new organizations, new forms” written by Zaida Muxí and Josep Maria Montaner that concludes the catalogue “Import Zurich. Cooperative Housing: New Ways of Inhabiting” of the current Cities Connection Project event. Montaner is architect and Councillor for Housing at the Barcelona City Council; Muxí is architect and Director of Urbanism at Santa Coloma de Gramenet Town Council.
zaida y montaner

“At the end of 2015 two premises are being confirmed. One, that traditional homogeneous housing policies no longer make sense and are no longer useful in a context that is entirely different in urban, social, technical, political and economic terms. And two, that this need for a change of model is made all the more acute by the great damage caused by the abandoning of the developmentalist model, starting in 2008, as a consequence of the collapse of financial models in America and Europe, and worsened by neoliberal policies of public spending cuts, especially in the south of Europe.

The result is that foreclosures and forcible evictions have left thousands of homes empty and in the hands of financial institutions, while at the same time many thousands of people are denied access to housing by the requirements of the systems of access previously in force, such as that they constitute a stable family, couple or household with an income guaranteed by a permanent employment contract.

In light of the above, housing policies need to be rethought in response to the new conditions, and not only in terms of architectural design but also in terms of programmes, of the people and agencies involved, of systems of tenancy and economic models, and of the structure of the city.

All of this means that housing policies today need to be highly diversified and complementary, pivoting on a series of priority axes:

  • The incorporation of empty homes for social use on a rental basis;
  • The construction of homes with new models of management, tenancy and morphology-typology;
  • Small-scale interventions attuned to the logic of the renovation and rehabilitation of neighbourhoods and actively embracing the different capacities and capabilities of the future residents, not only their ability to pay rent but also their potential for generating work.

In this respect, grassroots citizen’s movements have taken the lead in coming up with workable alternatives. The first of these, in legislative terms, is acceptance of the option of handing back the keys in termination of the mortgage in order to protect people against the situation of total and permanent exclusion, in time and space, in which households unable to meet the repayments find themselves; the guarantee of rehousing; and the fight against exclusion in the form of energy poverty.

Another crucial contribution is being made by experiments with new forms of cooperative organization, which involve active grassroots participation and will result in alternative architectural typologies and construction systems, given that they must adapt from the outset to a real diversity of lifestyles and economic and technical capacities. In this new context of a self-managed cooperative economy, if these homes are not flexible and sustainable then they are not possible. Among the characteristics that are beginning to reveal themselves in the new housing resulting from cooperative and participatory processes is a focus on austerity and efficiency in the space-durability-technology-beauty correlation, in so far as housing is clearly a utility that has no need of the superfluous and the merely cosmetic, the formal qualities of which derive from its essence and its process.

Social rent, directly related to people’s actual economic capacity, is the fairest legal way to implementing the right to adequate housing, in a society which ever fewer people have a permanent work contract, a condition of stability that was the basis for access to housing prior to the collapse of the former model.

This change in policy is essential to address the critical situation created by the system of social precarity that has been imposed by neoliberalism and poses a grave threat to people’s human and social rights”.

22 OCT Catalogue Presentation _Import Zurich

The “_Import Zurich. Cooperative housing: new ways of inhabiting” catalogue will also be presented on 22 October at Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. In addition to images, plans and information about the 20 Swiss projects, visitors will be able to use an Augmented Reality application to expand the contents.

The _Import Zurich title focuses mainly on Zurich’s cooperative housing projects. For about fifteen years now a renaissance of urban living is bringing about a renewal of activity among the housing cooperatives. They have adopted ecological standards, they have developed socially compatible forms of denser building, and their large-scale projects have a significant impact on the qualitative development of the city’s neighbourhoods. This is coupled with a new generation of architects who, thanks in part to architecture competitions, have had the opportunity to develop, test out and affirm their own field of research within a very strict and deterministic legal framework.

Import_ZURICH. Portada

The catalogue also contains reviews by André Bideau, Daniel Kurz, Josep Maria Montaner and Zaida Muxí. Includes texts in English and German.

 

 

 

Cities Connection Project (CCP) is a project curated by
Nicola Regusci and Xavier Bustos

First edition: 2015 dpr-barcelona
Editors: Nicola Regusci, Xavier Bustos (CCP).
Contributions: André Bideau, Daniel Kurz, Josep Maria Montaner, Zaida Muxí
Translations: Jennifer Taylor (GER), Susanne Bosch-Abele (ENG) Graham Thomson (ENG)
Graphic design: dpr-barcelona.
ISBN: 978-84-942414-7-5
Size: 25 x 18cm.

PVP: 18,00 €

With Augmented Reality contents in each project.
AR interactions developed by dpr-barcelona
AR technology powered by Aurasma | www.aurasma.com

More on dpr-barcelona

22 OCT 19:30h Opening Lecture André Bideau

On 22 of October at COAC, Col·legi d’arquitectes de Catalunya, André Bideau, Dr.Phil.I / M.Arch.ETH. will deliver the Opening Lecture of the event “_Import Zurich. Cooperative housing: new ways of inhabiting”.

bideau2
André Bideau is an architecture theoretician and critic based in Zurich. He currently teaches both studio and architecture history at ENSA Paris-Malaquais and at Accademia di Architettura in Mendrisio. He has published extensively on the recent transformation of Zurich and on the impact of postfordism and postmodernism on urban development.

23 OCT 19:00h Espectacle “Être un bâtiment”

“Être un bâtiment” és un espectacle que integra moviments de dansa i recitatius i s’ha programat en motiu de l’esdeveniment de cloenda de la tercera edició de CCP “_Import Zurich. Cooperative housing: new ways to inhabit”.

Programada pel Departament de Cultura,  la perfomance “Être un bâtiment” (Ésser un edifici) tindrà lloc al Pavelló Mies Van Der Rohe el 23 d’octubre a les 19:00h de la tarda, En ella, dues actrius de la companyia Un tour de Suisse, Hélène Cattin i Anna Hohler, donen vida als escrits i les reflexions de l’arquitecte suís Peter Zumthor (Baislea, 1943). L’entrada és lliure i l’aforament limitat.

D’una ciutat a l’altra, d’un edifici a un altre, la perfomance fa entrar en escena l’arquitectura com a tercera protagonista de l’espectacle. El punt de partida de l’espectacle són les conferències de l’arquitecte suís reunides en el llibre Pensar la arquitectura (Ed. Gustavo Gili, 2010)

Peter Zumthor és un arquitecte que ha rebut el Premi Pritzker d’Arquitectura 2009 i la Royal Gold Medal d’Arquitectura 2013. La seva arquitectura es caracteritza per un treball dels cinc sentits, de la llum, la temperatura i el so de cada espai.

CRTNACOWoAAn4uW

22 OCT 19:00H Exhibition Opening CCP 3rd Edition

Veinte estudios de arquitectura suizos exponen sus proyectos en el COAC Col·legi d’Arquitectes de Catalunya del 22 de Octubre al 7 de Noviembre de 2015, en el marco del Cities Connection Project.

La ciudad suiza de Zúrich, que cuenta con una importante tradición en el desarrollo de nuevos modelos de vivienda cooperativa, ha sido escogida, junto con Barcelona, para el evento de este año.

rrss_flyer

La exposición “”_Import Zurich. Cooperative housing: new ways of inhabitingque se inaugura el 22 de Octubre en el COAC, muestra veinte proyectos excepcionales construidos por arquitectos de Zurich en los últimos diez años.

El público de Barcelona tendrá la ocasión de conocer un edificio de vivienda colectiva realizado íntegramente con estructura de madera, obra del estudio Pool Architekten, así como descubrir la innovadora visión urbana y tipológica detrás del conjunto de edificios “Mehr als Wohnen”, planeado urbanísticamente por los jóvenes estudios Duplex y Futurafrosch. Finalmente sentirá las ganas de vivir en el complejo de viviendas “Kalkbreitede MüllerSigrist Architekten donde los vecinos están experimentando ya con nuevos modos de habitar, ya que por ejemplo el uso del automóvil está prohibido pues en el complejo se ha previsto un enorme aparcamiento pero es sólo para tranvías.

Para enlazar el tema de esta conexión con el programa de usos mixtos y vivienda social que caracteriza la selección catalana “_Export BARCELONA. Social Housing in Urban Context”, los comisarios de Cities Connection Project, Nicola Regusci y Xavier Bustos han seleccionado además para la muestra el proyecto Toni-Areal Platform for Education, Culture and Living de EM2N Architekten, un ambicioso proyecto de gran interés para ser conocido de cerca en Barcelona ya que incorpora espacios urbanos de la escala del barrio dentro de un único edificio.

Bajo el título “_Export Barcelona. Social Housing in Urban Context” en la doble exposición se exhibirán también algunos de los mejores veinte proyectos de vivienda social de Barcelona realizados por jóvenes arquitectos con ejemplos como Torre Júlia de Galiana-Pons-Vidal (Premio Ciutat de Barcelona 2011), las viviendas en Sant Andreu de López-Rivera (Premio FAD 2008) o el proyecto de la Residencia Universitaria ETSAV en Sant Cugat realizado por H-Arquitectes y dataAE.

Debat cultural sobre l’arquitectura catalana

Xavier Bustos, arquitecte i cofundador de Cities Connection Project ha recolzat el recent llançament de la plataforma Catalan-architects.com, la 17ª plataforma sota el paraigua de World-architects.

A continuació podeu llegir l’article íntegre en català, on Xavier Bustos explica el moment actual de l’arquitectura catalana des del punt de vista institucional, de la formació i dels guardons més significatius, així com els trets característics que defineixen la producció arquitectònica a Catalunya.

 

Un panorama sobre les institucions i iniciatives culturals que expliquen el debat cultural a Catalunya sobre l’arquitectura.

per Xavier Bustos Serrat, arquitecte

Reconèixer els trets característics que ens aproximin a una idea del que és l’Arquitectura Catalana no sembla un exercici fàcil. Segurament, el primer que cal preguntar-se és si existeixen aquests trets comuns que vinculen una manera específica de fer arquitectura amb un territori concret com és el nostre.

Però potser és més interessant fer una radiografia de l’arquitectura catalana des de diferents aproximacions, amb una doble lectura local i global, que ens donarà visions diverses i punts de vista complexos i ens portarà a una resposta (o no) a la qüestió plantejada.

En qualsevol dels casos, cal tenir present que l’arquitectura és una pràctica complexa que s’inicia en els anys de formació a les escoles d’arquitectura, i ja a la vida professional, està molt lligada al lloc on s’hi treballa però també molt marcada per les referències externes. I per tant no podrem tenir una visió global del que és l’arquitectura catalana, en l’actualitat, sense atendre a aquesta complexitat.

Una de les proves d’aquesta complexitat que es dona a Catalunya és la transversalitat existent entre la docència (escoles d’arquitectura amb diferents programes d’estudis i diversitat d’unitats docents), les interessants iniciatives culturals que difonen els valors de l’arquitectura de qualitat (públiques, privades o mixtes), i una gran quantitat de premis i reconeixements molt consolidats que acosten la bona arquitectura al públic general (que van des de l’àmbit comarcal fins a l’internacional).

És en aquest sentit i atenent a aquesta gran complexitat, que es podria “radiografiar” el moment actual de l’arquitectura catalana des d’aquestes diferents perspectives que apunto i que intento desenvolupar a continuació per arribar a una idea general.

Si atenem al panorama docent, veiem que a un territori com el de Catalunya, amb una població aproximada de set milions d’habitants, tenim vuit escoles d’arquitectura en funcionament, entre públiques i privades (ETSAB, ETSALS, ESARQ i IAAC a Barcelona, ETSAV a Sant Cugat, ETSALS a Tarragona, URV a Reus i UDG a Girona). El que m’interessa destacar d’aquesta àmplia oferta (segurament excessiva per la demanda existent) és el fet que les diferents escoles d’arquitectura, mitjançant els seus plans d’estudis i les especificitats d’algunes de les seves unitats docents, fan que el panorama que es troba l’estudiant sigui divers i que sorgeixin iniciatives transversals molt interessants, de les que en destacaria tres en concret, que diuen molt en favor dels futurs professionals de l’arquitectura:

RESSÓ (ETSAV) project (Photo: Andrés Flajszer)

_la primera és la proposta per al concurs internacional Solar Decathlon, que aconsegueix que més de quaranta estudiants d’una escola d’arquitectura (ETSAV) treballin plegats (projecte Ressò en la darrera edició celebrada a París) amb l’objectiu de construir un “habitacle sostenible” fent un exercici excepcional d’aprofitament de les energies sostenibles i d’uns recursos econòmics molt limitats, competint i compartint al mateix temps amb altres escoles de tot el món, i amb uns resultats realment espectaculars, any rera any.

_la segona iniciativa que vull destacar és Arquitectes de Capçalera, que proposa la relació directa entre un grup d’estudiants entusiastes (ETSAB) amb els habitants reals de la ciutat, amb les seves dificultats a l’entorn que habiten i a qui poden ajudar aportant diferents solucions. Una oficina d’atenció ciutadana atesa per “futurs arquitectes” fomenta la relació professional entre estudiants d’arquitectura i ciutadans que necessiten la seva ajuda.

_la tercera és una experiència transversal anomenada Confederació de Tallers de Projectes d’Arquitectura entre les escoles de Barcelona i Tarragona (ETSAB, ETSAV, ETSALS BCN-TGN, ESARQ i IAAC), on al voltant de tres-cents estudiants de projectes han treballat conjuntament al llarg d’un curs sobre la problemàtica absolutament vigent de l’habitatge (d’emergència) a Ciutat Meridiana i Torre Baró, que ha donat lloc a un recull de minipublicacions de les diferents propostes fetes pels estudiants, i l’edició d’un glossari que recull els conceptes més importants que cal conèixer quan es parla d’habitatge social.

Si atenem a les iniciatives culturals, una altra “radiografia” del que està passant és el que se’ns mostra en tres exposicions col·lectives sobre arquitectes catalans, que entenc com a oposades en la seva concepció curatorial i amb visions antagòniques i, per tant, complementàries:

_la primera sería la proposta del pavelló de l’arquitectura catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia (Eventi Collateralli), que a la darrera edició va presentar, sota el lema Arquitectures Empeltades i la capacitat de dialogar amb les preexistències com a fil conductor, una àmplia selecció de projectes d’arquitectes de diferents generacions, amb el referent de Josep Maria Jujol i la reforma de la Casa Bofarull a l’orígen de la proposta curatorial.

Grafting Architecture exhibition at 2014 Venice Biennale (Photo: John Hill/World-Architects)

_la segona, l’exposició Piso Piloto (CCCB), on es mostren al voltant de quaranta projectes i iniciatives absolutament contemporànies des de diferents àmbits d’acció, amb implicació d’estudiants, professors, professionals, institucions, col·lectius i ciutadans, que intenten donar resposta als problemes de l’habitatge que estem patint en la nostra societat i, simultàniament, reformular els nous paràmetres de la professió de l’arquitecte.

_i la tercera sería Cities Connection Project, iniciativa que mitjançant exposicions temàtiques, connecta arquitectures de Barcelona amb la que es fa a d’altres ciutats i que en la seva tercera edició (COAC) mostrarà vint projectes d’habitatge social fets per arquitectes catalans joves i vint projectes d’habitatge cooperatiu fets per joves arquitectes de Zurich, amb una doble exposició a les dues ciutats i jornades de debat i intercanvi cultural i professional.

I finalment, si analitzem una altra perspectiva, o suma de perspectives, sería la que ens donen els premis d’arquitectura, molt consolidats en la nostra cultura, que van de l’àmbit més local com poden ser el premis comarcals que enfoquen en un territori acotat (Biennal Alejandro de la Sota a Tarragona, Mostra de les Terres de l’Ebre, Mostra de les Terres de Lleida, Mostra d’arquitectura del Maresme, Premis de les Comarques de Girona…), els premis d’àmbit peninsular on es contextualitza la selecció de projectes catalans en un àmbit més ampli (Premis FAD, Biennal Arquitectura Española…), o de caire internacional, on es presenten projectes de tota europa (UE Mies van der Rohe, Biennal Europea del Paisatge…). En aquest cas, tornem a fixar-nos en tres exemples significatius:

_en l’àmbit local podríem fixar-nos en la Biennal Alejandro de la Sota a Tarragona, que ens mostra l’arquitectura construïda a tota la província de Tarragona durant els darrers dos anys i que dona oportunitat a estudis poc coneguts de mostrar el seu treball, de gran qualitat, i que es materialitza en un catàleg i una exposició a la seu del COAC. I que juntament amb la resta de premis comarcals mencionats anteriorment, ofereix un panorama generós de l’arquitectura del conjunt del territori català.

_en l’àmbit peninsular, pensem en els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, que va néixer a Barcelona l’any 1958 i que han esdevingut al llarg dels anys un referent a la península Ibérica, amb un gran nombre d’obres presentades, i un jurat independent que selecciona els projectes finalistes, representant una bona mostra de la millor arquitectura acabada durant l’any anterior, dividida en cinc categoríes (Arquitectura, Interiorisme, Paisatge, Efímers i Internacional) i també de la millor arquitectura escrita, amb una sisena categoria de Pensament i Crítica.

_en l’àmbit internacional pensem en els Premis UE Mies van der Rohe, que també es gestionen des de Barcelona, on es presenten multitud de projectes de tota Europa acabats en els darrers dos anys i que han generat un debat sobre la hipotètica reconeixibilitat de l’arquitectura europea enfront de la que es fa en d’altres continents, que ens torna a remetre a la qüestió que plantejava a l’inici d’aquest escrit. I que curiosament, en la darrera edició han guanyat dos equips d’arquitectes joves amb estudi a Barcelona, tant en la categoria principal com en la d’arquitecte emergent, amb dos projectes construïts a Szczecin (Polònia) i Cilleros (España), respectivament.

EU Mies Award Traveling Exhibition at MUHBA Oliva Artés, Barcelona (Photo: Pepo Segura)

Així doncs, repassant totes aquestes diferents visions del que podríem anomenar Arquitectura Catalana, des de la promoció pública o des d’iniciatives privades, des de la gran o petita escala, des de les escoles d’arquitectura o des de diferents unitats docents, des d’una exposició monogràfica o des d’una mostra coral de l’arquitectura d’un territori, veiem que l’arquitectura d’un lloc té diferents lectures i, en el cas de Catalunya, penso que la lectura més rica és la que suma totes les visions, com una realitat complexa, amb apartats connectats, amb diferents disciplines, amb un ampli ventall generacional, amb relacions no evidents, amb contextes culturals i econòmics diversos, que no t’ho mostren tot en una primera lectura, sinó que cal tornar-hi un cop i un altre.

I d’aquestes lectures i relectures jo en trec la conclusió que, malgrat la crisi econòmica que ha afectat d’una manera brutal el sector de l’arquitectura, amb una caiguda en picat del nivell productiu fins a mínims històrics, a Catalunya continúa existint un nivell de professionals molt alt i una base d’arquitectes joves, que neixen en un context molt complicat però que ja han començat a deixar la seva empremta.

 

 

Xavier Bustos Serrat

 

 

 

 

 

Xavier Bustos Serrat, arquitecte

co-director Cities Connection Project

professor de projectes III a ETSALS tarragona